El foc dels diamants

El diamant, del grec “adámas” que vol dir apropiat o inalterable, és un carboni cristal·litzat, que és en els seus orígens un carbó, és la segona forma més estable del carboni després del grafit, amb el que és físicament diferent però químicament idèntic. També val a dir que és el mineral més dur conegut fins al moment i que normalment el trobem amb matrius en forma cúbica o romboïdal.

Un diamant captiva pels seus reflexos. Generalment és una pedra transparent, a vegades blanc groguenc, rosat, verd o blavós, sent més apreciada encara. La bellesa dela seva resplendor es deu al fet que posseeix un alt índex de refracció de la llum i un gran poder dispersiu: en penetrar la gemma, els raigs de llum sofreixen innumerables reflexions interiors i la llum blanca es dispersa, tornant a la interior convertida en un ventall de múltiples colors. Els diamants i les gotes d’aigua funcionen com prismes en frenar, en major o menor grau, les longituds d’ona (violeta al màxim, vermell al mínim), fent que els colors s’estenguin en forma d’arc de St. Martí.

Aquest es el resultat en una joia única..